En proclamar-se la Segona República a Espanya el 14 d'abril de 1931, gràcies al triomf dels partits republicans a les eleccions, per primera vegada es va aplicar una democràcia real, caracteritzada pel seu règim democràtic, la divisió de poder i el sufragi universal (masculí i femení). A més, veient la diferència de nacionalitats de l'estat, la constitució promovia els estatuts d'autonomia, com el que es va concedir a Catalunya juntament amb els Govern de la Generalitat.
 |
| Lluís Companys |
 |
| Manuel Azaña |
Durant el primer període de la República, el govern (d'esquerres) va aplicar reformes importants:
Aquestes reformes van crear certa controvèrsia i inestabilitat en la societat ja que, tant terratinents, com generals, com l'església, en sortien realment perjudicats.
TRANSCURS DE LA SEGONA REPÚBLICA
Durant els tres primers anys van governar les candidatures d'esquerres i van aplicar les reformes, però a les eleccions següents les dretes es van fer amb el poder i van aturar-les. Això va crear malestar en la població i es van iniciar alçaments populars i revoltes importants (com la sublimació dels miners asturians en 1934 o la revolta de la Generalitat sense força militar).
Així doncs, en 1936 es van convocar unes altres eleccions on els partits es van agrupar en dos bàndols: el front popular (partits d'esquerres) i el front nacional (partits de dretes). En guanyar el front popular, les dretes van preveure que es tornarien a implantar les reformes, així que es van agrupar generals, terratinents, església, carlins, monàrquics, catòlics conservadors i feixistes espanyols (La Falange), dirigits per José Antonio Primo de Rivera, i van donar suport a un cop d'estat per implantar una dictadura.
El 18 de juliol de 1936 el front nacional es va revelar a Marroc i a les ciutats més importants d'Espanya, donant pas a un conflicte que va suposar un abans i un després en la història d'Espanya: la Guerra Civil.
