GUERRA CIVIL

Després de l'alçament militar el 18 de juliol de 1936 per recolzar el cop d'estat i abolir les reformes del front popular, els militars van reprimir la població de diverses ciutats espanyoles i les van deixar sense armes. Però hi va haver altres llocs on els nacionals van fracassar, així que Espanya va quedar dividida en dos i els primers mesos van ser caòtics ja que es va donar una gran repressió de la població.


A més, cal citar que Itàlia i Alemanya donaven suport també al bàndol nacional ja que apostaven pel feixisme, però els republicans van ser recolzats per les brigades internacionals i la URSS els venia armament i els enviava instructors militars. Els altres països europeus van decidir no intervenir-hi.

Ràpidament, la guera es va decantar a favor dels nacionals ja que la República estava molt mal organitzada. Les milícies, civils armats, feien grans repressions descontrolades i funcionaven de forma independent, sense coordinació. Així que els nacionals van conquerir més i més territori.




En aquest context, la República ja sabia que havia perdut la guerra, però en el moment en que els nacionals van arribar a Castelló i va esclatar la Battalla de l'Ebre (1938) els republicans van fer una gran ofensiva invertint tots els seus recursos per a evitar la divisió de la República.
Ells encara tenien una última esperança, creien que França i el Regne Unit els acabarien ajudant si allargaven el conflicte. Això, però, no va ser així, ja que la guerra arreu d'Europa va arribar més tard.




Finalment, els nacionals van guanyar la guerra i van conquerir tota la República en 4 mesos. I l'1 d'abril de 1939 Franco, que havia substituit a Sanjurjo com a general, va donar l'últim comunicat de guerra.

Les conseqüències de la guerra i de la victòria dels nacionals varen ser: